A les carreteres municipals, els sistemes de drenatge residencial i els parcs industrials, les reixes d'aigües residuals i les cobertes de drenatge de ferro dúctil, tot i que aparentment són insignificants, són components crucials per a la seguretat de càrrega-i un drenatge suau. Molts llocs de construcció es troben amb situacions en què les reixes es deformen, s'esquerden, es col·lapsen o fins i tot es trenquen sota la pressió del vehicle poc després de la instal·lació. Tot i que això pot semblar degut a una mala qualitat de la reixa, el problema sovint rau en diversos aspectes que es poden passar per alt.
En primer lloc, el problema més directe és el material deficient.
Les reixes de drenatge realment qualificades han d'utilitzar ferro dúctil QT500-7 o de grau superior. El grafit és esfèric, el que resulta en una gran resistència, bona tenacitat i resistència a la pressió i l'impacte. Tanmateix, molts productes-de baix preu al mercat, per tal de reduir costos, utilitzen ferro colat gris, ferralla reciclada o fins i tot materials barrejats amb altres impureses. Aquests materials són trencadissos i no tenen prou allargament; tot i que poden semblar prou gruixuts, es trenquen sota estrès i no compleixen els requisits de suport de càrrega del disseny.
En segon lloc, hi ha defectes en els processos de disseny estructural i de fosa.
Algunes reixes poden complir amb els estàndards dimensionals externs, però la seva distribució interna de les costelles no és raonable, l'amplada de la costella és insuficient, els punts d'estrès són febles o l'espai entre les reixes és massa gran, donant lloc a una rigidesa general insuficient. Sota estrès, són propensos a deformacions localitzades i flaccids.
Les cavitats de contracció, la porositat, les bosses d'aire i els tancaments en fred que es produeixen durant el procés de fosa danyen directament la integritat del material. Aquests defectes interns són difícils de detectar a simple vista, però un cop sotmesos a càrregues de vehicles, s'esquerdaran en els punts febles, provocant una fallada general.
En tercer lloc, les especificacions seleccionades no coincideixen amb l'escenari d'ús real.
Aquest és un error molt comú. Moltes persones només consideren "si funciona", sense seleccionar segons la capacitat de càrrega-:
Per a voreres i cinturons verds, són suficients les reixes lleugeres o normals;
Per a carreteres residencials i carrils lents, es requereix una capacitat de càrrega mitjana-;
Per a les carreteres principals municipals, els carrils d'incendis i les zones de fàbriques-pesants, s'han de seleccionar productes de càrrega-pesant o super-pesant-.
L'ús de reixes lleugeres a les calçada, fins i tot si el producte en si està qualificat, fallarà ràpidament a causa de la superació de la càrrega de disseny.
En quart lloc, la base d'instal·lació no és segura i falta el manteniment posterior.
La capacitat de càrrega-d'una geoxarxa depèn no només del producte en si, sinó també de la seva instal·lació i suport.
Si la coberta de la tanca o el morter de base no s'omple completament, la superfície de suport és desigual, el marc està sotmès a una tensió desigual o el llit de la carretera circumdant està solt o té un assentament desigual, la geomalla quedarà suspesa i sotmesa a una tensió excèntrica quan un vehicle hi passi. La tensió instantània en algunes zones superarà amb escreix el valor de disseny, provocant fàcilment deformacions i danys.
A més,L'exposició a llarg termini-a les aigües residuals, el petroli, els àcids i els àlcalis, juntament amb els cicles de congelació-hivernal i les altes temperatures a l'estiu, farà que la geomalla s'envelleixi, es corroeixi i s'aprima gradualment, donant lloc a una disminució de la capacitat de càrrega-any rere any. Si no s'inspecciona i no el substitueix a temps, també es produirà una fallada del-coixinet de càrrega.
Finalment, substituir els preus baixos per estàndards i ignorar les proves formals és un problema comú.
Molts projectes només comparen preus, sense mirar els informes de proves i verificar indicadors clau com ara la resistència de càrrega-, la composició del material i les propietats mecàniques. Sense la inspecció de fàbrica, les proves de tercers-, l'etiquetatge clar dels productes i els certificats de conformitat, l'ús d'aquesta geomalla en els projectes comportarà inevitablement una capacitat de càrrega-deficient i riscos per a la seguretat.
En conclusió,el fracàs de les malles d'aigües residuals per complir els estàndards-de càrrega no és mai un problema únic, sinó el resultat d'una combinació de factors que inclouen materials, processos de fabricació, selecció, instal·lació i gestió. Només utilitzant productes de ferro dúctil estàndard, escollint la capacitat de càrrega-correcta per a l'escenari específic, instal·lant-los segons les especificacions i realitzant un manteniment regular es pot aconseguir una veritable seguretat, durabilitat i estabilitat-a llarg termini, evitant els majors costos associats a les reparacions i substitucions repetides més endavant.